Aquell regalim d’aigua que baixa per dins de la tassa. El sorollet d’ompliment que no calla ni de nit. Si la teua cisterna perd aigua, no és cap il·lusió: és diners que se’n van pel desguàs, literalment. I quasi sempre el culpable és una de dues peces barates que porten anys treballant sense descans.
El bo és que el 90% d’aquestes avaries es diagnostiquen en cinc minuts obrint la tapa. El dolent és que molta gent conviu amb el degoteig durant mesos perquè “total, és poca cosa”. Anem a veure-ho bé: cisterna perd aigua — per què passa, què repares tu amb dotze euros i quan toca cridar algú.
Cisterna perd aigua: les dues peces que fallen
Dins d’una cisterna passen dos coses, i només dues. Entra aigua fins a cert nivell i es para. Quan tires, eixa aigua ix de colp cap a la tassa. Cada funció té el seu mecanisme, i quan la cisterna perd aigua o no para d’omplir-se, un d’estos dos ha fallat:
- La vàlvula de descàrrega (el cautxú o tap del fons, el que tapa el forat gran). Si està vella o té calc, no tanca del tot i l’aigua s’escola cap a la tassa sense parar. Eixe és el degoteig constant per dins.
- La vàlvula d’entrada o flotador (el mecanisme que omple i talla). Si no talla a temps, l’aigua puja de més, se’n va pel sobreeixidor i la cisterna no para d’omplir-se. Sona com si algú haguera tirat i el soroll no s’acabara mai.
Saber quina de les dues és t’estalvia comprar la peça equivocada. I són peces distintes.
Com saber si la fuita va cap a la tassa o per dalt
Obri la tapa de la cisterna. No té cap misteri, va recolzada o amb un parell de cargols baix el polsador.
Mira el nivell de l’aigua. Si l’aigua arriba fins al tub del sobreeixidor (eixe tub vertical al mig) i es desborda per ahí, el problema és l’entrada: no talla a temps. Si el nivell està normal però sents córrer l’aigua cap avall, el problema és la descàrrega: el cautxú del fons no sella.
El truc del paper higiènic funciona de meravella. Eixuga la tassa per dins amb paper i enganxa un tros sec a la paret de la ceràmica, just per damunt de l’aigua. Espera deu minuts sense usar el bany. Si el paper s’humiteja, tens fuita silenciosa de la vàlvula de descàrrega. És la fuita més traïdora perquè ni se sent.
El que pots arreglar tu en una vesprada
Abans de res: tanca la clau de pas de la cisterna (la claueta xicoteta que ix de la paret, davall). Gira-la cap a la dreta fins al tope i tira per buidar.
Si falla la descàrrega (degoteig cap a la tassa): el més habitual és que el cautxú del fons estiga endurit o amb calc. A València açò és el pa de cada dia, l’aigua és molt dura i el calc se menja els cautxús. Treu el mecanisme (sol girar i soltar-se), neteja’l de calc amb vinagre i, si el cautxú és rígid o esquerdat, canvia’l. Una vàlvula de descàrrega universal costa entre 8 i 15 euros en qualsevol ferreteria.
Si falla l’entrada (no para d’omplir-se): ajusta primer el flotador. En els models de boia n’hi ha prou amb baixar l’alçada perquè talle abans. Si amb açò no talla, la vàlvula d’entrada està gastada i cal canviar-la. Una altra peça barata, 10-18 euros.
Ho diem per experiència: si la teua cisterna té més de quinze anys i comença a donar guerra, no la lluiteu peça a peça. Canvia el mecanisme complet d’una vegada. T’estalvies tornar-la a obrir en sis mesos.
Quant et costa deixar-la degotant
Ací és on la gent es du les mans al cap. Una cisterna amb fuita silenciosa, d’eixes del paper moll, pot tirar entre 100 i 200 litres al dia sense que t’adones. I un degoteig gros, molt més.
Segons l’IDAE, una sola fuita en una cisterna pot suposar fins a 30 litres diaris malgastats sols en els casos lleus. En els grossos, multiplica. A preu d’aigua valenciana, açò representen diversos euros al mes que se’n van per l’inodor mes rere mes.
| Tipus de fuita | Litres/dia (aprox.) | Cost mensual aprox. | Qui ho arregla? |
|---|---|---|---|
| Degoteig silenciós (paper moll) | 100-200 | 6-12 € | Tu, canviant el cautxú |
| No para d’omplir-se (desborda) | 200-400 | 12-24 € | Tu, ajustant o canviant l’entrada |
| Fuita per la base o juntes | Variable + humitat | Dany estructural | Fontaner |
Les xifres són orientatives i depenen de la teua tarifa i del cabal real, però et fas una idea: el que costa una peça de 12 euros ho recuperes en setmanes. I pesa més del que sembla en el rebut: l’inodor és dels punts que més aigua consumeix a casa, segons les dades de consum domèstic que recull l’INE, de manera que una fuita ahí es nota abans que en qualsevol altra aixeta.
Quan no és la cisterna i cal cridar el fontaner
No tot s’arregla amb un cautxú. Hi ha senyals que el problema és més greu:
- Aigua per la base de l’inodor, al terra. Això no és la cisterna, és el segellat entre cisterna i tassa, o la junta de la tassa amb el terra. Si a més la tassa es mou, hi ha feina de fontaneria.
- Taques d’humitat al sostre del veí de baix o a la teua pròpia paret. La fuita porta temps i s’ha filtrat. Açò ja no és bricolatge.
- Cisterna encastada a la paret (les d’obra, amb el polsador a ras). Ací no obres una tapa i ja. Si falla el mecanisme d’una cisterna encastada, cal accedir pel registre, i convé que ho veja un professional.
I una més, l’honesta: si el teu bany té la fontaneria original de fa quaranta anys, canviar el cautxú de la cisterna és posar-li un pegat a alguna cosa que demana cirurgia. Ho veiem molt en pisos antics de l’Eixample i de Russafa, on les canonades de plom o ferro velles donen problemes en cadena. En eixos casos té més sentit plantejar-se renovar la fontaneria del bany completa que anar apedaçant avaria rere avaria.
Aprofita i mira la resta del bany
Si has obert la cisterna per una fuita, fes-li un cop d’ull de pas a la griferia i a les juntes. El calc que ataca el cautxú de la cisterna és el mateix que espatlla la griferia i deixa la mampara com un vidre esmerilat. Et contem com plantar-li cara a la nostra guia del calc en griferia i mampara.
I si ja estàs pensant que el bany sencer demana una posada a punt, no sols la cisterna, mira com treballem les reformes de bany a València i fes un cop d’ull als nostres dissenys per agafar idees.
Preguntes freqüents
Quant costa canviar el mecanisme d’una cisterna?
Si ho fas tu, el mecanisme complet (entrada més descàrrega) ronda els 15-25 euros en ferreteria. Amb fontaner, suma la mà d’obra d’una visita curta. En cisternes encastades el cost puja perquè cal accedir pel registre.
Per què la meua cisterna no para d’omplir-se de sobte?
Quasi sempre és la vàlvula d’entrada o el flotador, que han deixat de tallar a temps. L’aigua puja fins al sobreeixidor i se’n va a la tassa en bucle. Ajustar l’alçada del flotador sol bastar; si no, cal canviar la peça d’entrada.
Com detecte una fuita silenciosa de la cisterna?
Eixuga la tassa, enganxa un tros de paper higiènic sec a la ceràmica just damunt de l’aigua i espera deu minuts sense usar el bany. Si el paper s’humiteja, el cautxú de descàrrega no està segellant. També pots tirar unes gotes de colorant a la cisterna: si apareix color a la tassa sense tirar, hi ha fuita.
És normal que la cisterna perda aigua si visc a València?
Més del que hauria, sí. L’aigua de la zona és molt dura i el calc endureix els cautxús abans d’hora. No és que la cisterna siga dolenta: és el calc treballant. Per açò ací els mecanismes solen durar menys que en zones d’aigua tova.
Val la pena reparar o millor canviar la cisterna sencera?
Si la ceràmica està bé i sols falla el mecanisme, repara: és barat i ràpid. Planteja’t canviar-la sencera sols si la tassa té esquerdes, està antiquada o vas a reformar el bany de totes maneres. Fes-te una idea del cost amb la nostra calculadora.
Un cautxú de dotze euros o cent litres al dia
Una cisterna que perd aigua no s’arregla sola, va a pitjor. El cautxú segueix endurint-se, el calc segueix menjant i el comptador segueix corrent. I el més rabiós és que la reparació quasi sempre és ridícula: una peça barata i una vesprada.
Obri la tapa, identifica si la fuita va a la tassa o es desborda per dalt, i ataca eixa peça. Si en obrir-la et trobes una fontaneria que fa llàstima o una cisterna encastada que no hi ha per on agafar-la, ahí ja entrem nosaltres. Conta’ns què passa i et diem si és cosa d’un cautxú o d’alguna cosa més.
